L’adaptació a P-3

Començar l’escola a P-3 és tot un repte tant per als infants com per als seus pares. Alguns alumnes han anat a l’escola bressol, d’altres no, però per a tots és un impacte gran: mestres nous, espais nous, companys nous… i tot això necessita un temps d’adaptació per anar-ho assimilant.

Quan parlem de període d’adaptació no parlem d’un temps concret sinó que parlem d’un procés que serà més llarg o més curt en funció del tarannà de cada alumne; hi haurà qui des del primer moment d’entrar a la nova aula estarà tranquil i content, hi haurà qui el primer dia entrarà sense plorar perquè no sap on va, però plorarà el segon i el tercer dia, i també hi haurà l’alumne que plorarà des del primer minut i continuarà plorant tota una setmana o potser més. Tot això és ben normal i sobretot cal respectar els diferents ritmes d’adaptació i ajudar  sempre aquells a qui els costa més. Cal normalitzar la situació i no fer-los sentir mai que allò que els passa i aquells sentiments que tenen són una cosa estranya.

Des de l’escola s’intenta crear un clima tranquil en què puguin sentir-se còmodes, i encara més important és crear un clima en què puguin sentir-se atesos i estimats. Ens ajudem de contes o fins i tot a vegades d’experiències personals en què els protagonistes són nens i nenes d’edats similars i que experimenten els mateixos sentiments, per fer-los adonar que no és tan estrany això que els passa, perquè vegin que altres companys també s’hi troben. Quan se n’adonen, de mica en mica es van tranquil·litzant, i aquells ullets tristos que feien alguns van obrint-se a poc a poc per acabar sent una mirada més relaxada i d’admiració.

Des de casa també s’hi pot col·laborar. Ens ajuda molt que els pares visquin aquest moment tan important amb serenitat, i que quan deixin els seus fills a l’escola ho facin amb molta seguretat i confiança perquè així els nens i nenes veuen que en aquell espai nou hi estaran bé, ja que els seus pares han marxat tranquils.

Tot i així, el període d’adaptació es viu de manera diferent d’una família a una altra i d’un alumne a un altre, i tots són respectats. Al cap d’un temps, tots se senten com a casa, còmodes i tranquils, i fins i tot venen contents. I per a nosaltres, els mestres, no hi ha res més bonic que veure com amb el temps aquelles carones van canviant i acaben entrant al matí amb un somriure, et diuen bon dia, i fins i tot algú et regala una abraçada.

 

Marta Plans – Cap d’Estudis d’Infantil i Primària de l’Escola Sant Nicolau

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

NOTA: A través de l'enviament d'aquest formulari, declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal