Aquest és el nom que fem servir des de ja fa uns quants anys, quan volem endegar campanyes per tal de convertir els nens i nenes en lectors empedreïts i voraços.
Com a objectiu és absolutament lloable. Res a dir. Al contrari: ningú s’alegraria tant com jo de tenir les escoles ara, i tota la societat uns anys enllà, plenes de lectors i lectores militants i entusiastes.
Però, com acostuma a passar amb les campanyes, s’actua sempre en petits trams, sense un veritable pla a molt llarg termini. Perquè hem de ser realistes: aconseguir un país lector és una tasca de molts i molts anys, en la qual s’ha de creure i que ha d’implicar tota la societat.
Per fomentar l’interès en els llibres i la lectura, en el cas que estiguem tractant amb un nen a qui la lectura atrau ni que sigui mínimament, no n’hi ha prou de regalar-li un llibre. Cal ensenyar-lo a “usar” aquest llibre. I amb “usar” no em refereixo només a ensenyar-li les lletres i les paraules i les frases que s’hi poden formar.
No. Un llibre necessita unes instruccions. No les d’un manual com el que porten els electrodomèstics, sinó un “instructor-lector” que l’ajudi a entrar en la màgia de les imatges i de les paraules. Algú que l’acompanyi en lectures, en veu alta o silencioses. Cal que algú li comenti o li faci veure la importància de les il·lustracions, els colors, la seva funció dins la història que ens explica el llibre i, sobretot, cal algú amb qui poder parlar d’aquesta lectura, algú amb qui compartir-la i amb qui poder comparar opinions, emocions i sentiments.
I si compartim les seves lectures, també podem compartir les nostres amb els nens: un comentari breu sobre el tema del llibre, sobre com ens fa sentir aquella història, o aquell assaig o el que sigui que estiguem llegint, pot fer més en favor de la lectura que hores d’insistir perquè llegeixin.
Anar amb ells a les biblioteques, a les llibreries, a les fires i parades de llibres que s’organitzen constantment i arreu; deixar-los remenar i triar les seves lectures; trobar un espai a casa on se sentin còmodes per poder llegir i on poder guardar els seus llibres.
Ser lector no és car ni inabastable, les xarxes de biblioteques escolars o municipals a hores d’ara són prou bones perquè ningú s’hagi de quedar sense poder accedir a la lectura.
Animeu-vos a intentar-ho, i que no us faci mandra llegir als vostres fills un conte o un capítol d’aquell llibre que han triat, ni comentar amb ells com viviu l’aventura o amb quin personatge us identifiqueu… Passareu una estona màgica.
Perquè no podem oblidar que la lectura és la porta d’entrada a qualsevol coneixement, i una lectura amb conversa és l’inici d’una gran amistat amb els llibres i amb els nens.
Laia Morral – Bibliotecària de l’Escola Sant Nicolau
Gràcies pels consells!
A casa els agrada escollir el llibre i el moment de llegir-lo. Jugar a a observar les il·lustracions ens diverteix molt.