L’atac terrorista al diari Charlie Hebdo, el gener del 2015, deixà onze morts i un mort en vida: en Philippe Lançon. Ara, després de patir una colla d’operacions que l’han “refet” físicament, en Philippe ens ha volgut explicar, i explicar-se, els sentiments, les emocions, la pèrdua de la identitat, a través de les situacions que es succeeixen mentre és a l’hospital i en les primeres sortides a l’exterior, en un intent de recuperar la vida perduda a mans d’uns terroristes.
L’esqueix de carn no és un llibre amable ni fàcil, però tampoc és una narració terrorífica. En Philippe Lançon ens explica, de manera realista i crua, la seva mort, perquè considera que el seu jo d’abans de l’atemptat té poc a veure amb el Philippe que és ara, i la seva “resurrecció”, la seva evolució tant física com mental.
La Llucia Ramis, en la seva secció “Superglú” del 7 de setembre a La Vanguardia, deia ” Existeix un títol més lleig que El colgajo? (títol en castellà del llibre de Lançon) Ha estat una pregunta recurrent aquest estiu, quan el llibre, ara al sofà, ara a la taula del menjador de l’apartament familiar, quedava ofensiu entre el pot de la crema solar, les joguines dels nins i la calma de les vacances. Però tots, en algun moment, el fullejaven i s’hi enganxaven. És addictiu. Com aquell anunci del fuet”. El llibre que ningu no vol escriure.
I sí, és un llibre addictiu perquè les reflexions de l’autor són assequibles, comprensibles, et fa compartir amb ell les lectures, la música, les visites dels cirurgians, el dolor, l’espera abans d’entrar al quiròfan, les exposicions d’art, … Una autobiografia molt concreta i detallada d’un ésser humà que viu amb la culpa del sobrevivent i mira de fer-ho el millor possible.
Crítiques als diaris: a l’ARA: La gran reconstrucció, i a La Vanguardia: Un jo indeterminat .