El darrer dijous 24 d’octubre els alumnes de 2n de batxillerat vam fer una sortida de tot el dia per visitar els escenaris de la Batalla de l’Ebre, dins de les activitats programades en la matèria comuna d’Història. Vam haver de sortir a les 7:30 perquè el viatge fins a Corbera d’Ebre dura unes dues hores i mitja. Allà ens vàrem trobar amb la nostra guia, la Montse Bofarull, del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (www.batallaebre.org), que ens va portar per diversos indrets significatius d’aquesta batalla, tot explicant les característiques, desenvolupament i implicacions d’aquest esdeveniment de la nostra història.
La batalla de l’Ebre fou la principal batalla de la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939), la més important de la història contemporània espanyola i catalana i la més devastadora per a les Terres de l’Ebre. Va començar a finals de juliol de 1938 i va finalitzar a la primera meitat de novembre del mateix any. En els 115 dies que va durar hi va haver més de 50.000 baixes entre morts i ferits.
La Segona República, sostinguda per les forces d’esquerres i els nacionalistes catalans i bascos, es defensa de la rebel·lió d’un conjunt de forces de dreta, aglutinades i dirigides pel general Francisco Franco. Va ser una guerra civil, però també hi va haver participació internacional. Els feixismes, Itàlia i Alemanya, van ajudar Franco amb material i tropes; el comunisme, Rússia i les esquerres europees i americanes, van recolzar la causa republicana.
L’any 1938, la República està perdent la guerra. A Catalunya, que ha començat a ser envaïda per l’exercit de Franco, el front de lluita es troba estabilitzat a la Noguera-Pallaresa, Segre i Ebre. El govern republicà necessita demostrar que encara no està vençut i l’exèrcit franquista vol crear una batalla de distracció per portar les tropes republicanes a l’Ebre i afeblir València, on quedava un dels nuclis més importants de la República. És en aquestes circumstàncies que es planteja la batalla de l’Ebre.
L’Ebre, el riu més cabalós de la Península Ibèrica, separava i protegia alhora els dos exèrcits enfrontats; els soldats republicans estaven a l’esquerra i els soldats de Franco a la dreta, tots atrinxerats a banda i banda i vigilant el contrari.
La batalla va començar a la matinada del 25 de juliol de 1938, quan les forces republicanes de l’Exèrcit de l’Ebre van creuar el riu per diversos punts i van agafar desprevingudes les tropes de Franco, amb la intenció d’avançar ràpidament i conquerir Gandesa. Tot i la sorpresa inicial, els republicans no van aconseguir-ho. Llavors es va iniciar la contraofensiva de les tropes de Franco, la segona fase de la batalla, la més llarga i més cruenta.
Els republicans havien creuat l’Ebre i ara el riu el tenien a l’esquena i s’havia convertit en un obstacle, encaixonats entre l’exèrcit franquista i el riu. Els republicans passen de l’ ofensiva a la resistència defensiva a les serres de Cavalls i de Pàndols, disposen d’unes posicions més privilegiades, però amb pocs mitjans. Les tropes de Franco disposaven de gran quantitat de recursos materials (canons, avions de bombardeig, caces) i, sobretot, suficients tropes per anar rellevant les de primera línia de foc.
Els combats sempre es desenvolupaven de la mateixa manera. Primer es desencadenava un fortíssim bombardeig artiller i aeri en un sector reduït de les posicions republicanes. Després les forces d’infanteria de Franco es llançaven muntanya amunt a l’assalt de les trinxeres del soldats republicans. A la nit la situació s’invertia, i eren els republicans els que es precipitaven a reconquerir les posicions amb el lema “posició perduda, posició recuperada”. Durant aquesta fase de la batalla, es van produir set grans contraofensives de les forces de Franco. Finalment, l’exèrcit de la República, incapaç de continuar resistint, va retornar a la banda esquerra i va perdre la batalla.
El text anterior s’ha extret del dossier elaborat pel Sr. Roc Salvadó Poy, professor de l’IES de l’Ebre, sota la coordinació i supervisió del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
La nostra visita va començar al poble de Villalba dels Arcs, on la Montse Bofarull ens va explicar el context i desenvolupament de la batalla de l’Ebre. Villalba va ser un dels primers pobles a ésser atacats pels republicans després de creuar el riu i iniciar-se la batalla. Encara es poden observar impactes de bala a les parets de l’església.
Després vam anar caminant fins a l’encreuament de carreteres, anomenat “Quatre Camins” on hi van haver durs enfrontaments entre els dos exèrcits.
Quatre Camins rep el seu nom de l’encreuament de les quatre carreteres que hi conflueixen i que porten fins a Villalba dels Arcs, la Fatarella, Corbera d’Ebre i Gandesa. El creuament està dominat per dos turons bessons, a banda i banda de la carretera, separats per 250 metres. El més proper a Villalba dels Arcs estava sota el control de les tropes del Terç de Requetés de Montserrat (franquista). L’altre, conegut com a Punta Targa, restava a les mans de les unitats de l’exèrcit popular republicà, on es van fortificar amb quatre nius de metralladores, trinxeres i línies fil-ferrades.
El 19 d’agost s’inicia la tercera ofensiva de l’exèrcit “nacional” amb la participació de quatre divisions, amb peces d’artilleria, i de l’aviació. Un dels fronts era el de Quatre Camins, per on atacarien tres batallons de la 74a Divisió: el Batalló B de Ceuta, el 131 de Bailén i el Terç de Requetés de la Mare de Déu de Nostra Senyora de Montserrat. A les dotze en punt del migdia les unitats franquistes havien d’assaltar la Punta Targa, defensada pel 121 Batalló de la 31 Brigada Mixta republicana. En el moment de l’assalt, incomprensiblement però, només el Terç de Montserrat va sortir de les trinxeres i va ser colpejat tant pel foc amic de l’artilleria com per les tropes republicanes de la Punta Targa. En pocs minuts van quedar derrotats; van haver-hi 59 morts i 173 ferits, que van ser retirats de nit, després que les forces republicanes autoritzessin un alto el foc.
L’endemà les tropes republicanes van haver de replegar-se davant la potència de foc franquista i la Punta Targa va ser ocupada pels supervivents del Terç de Montserrat.
La nostra visita va continuar després cap a les Devees, unes trinxeres defensives de l’exèrcit republicà situades a prop del poble de la Fatarella.
La posició de les Devees formava part de la xarxa de protecció del poble de la Fatarella. El refugi de la fotografia el van construir els soldats de la posició i va ser utilitzat com a cambra per a dormir i lloc de resguard. Damunt del refugi hi ha una línia de trinxera, en forma de ziga-zaga i de 180 cm de profunditat, que permetia reduir l’efecte del projectils enemics i facilitava la defensa. Tota la zona està plena de trinxeres d’aquestes característiques i de forats de resguard.
Finalment vam acabar la visita al poble de la Fatarella on vam dinar. Després de dinar, a tres quarts de quatre vam iniciar el camí de retorn cap a Sabadell.