Des del 26 d’abril i fins el 26 de maig, l’aula de dibuix de l’Escola es transformava cada cap de setmana, en un escenari teatral on els components de la Companyia Amfiteatre , formada en bona part per alumnes i antics alumnes de l’Escola, representaven l’obra de William Shakespeare Coriolà. Primera part de l’ambiciós projecte La trilogia del poble, que volen fer en tres anys i que inclourà les obres L’ enemic del poble d’Henrik Ibsen i Antígona de Sòfocles.
Un “Shakespeare” en una aula de dibuix, representat per una companyia jove? Una experiència que despertava alguns dubtes, no es pot negar. Però les funcions van començar i sempre estaven les localitats exhaurides. Les crítiques van començar a sortir als mitjans i eren molt bones. Calia anar-ho a veure.
Des del primer moment, les entrades en format llista electoral, fins a la salutació als actors a la sortida de l’Escola, dues hores llargues d’un espectacle inoblidable.(Només oblides la incomoditat de les cadires!)
Un muntatge escènic senzill- robes negres i quatre elements penjats amb cordes i quatre a terra- però que donen un gran joc a l’hora de canviar els espais i al moviment dels actors.
Actors, majoritàriament molt joves, però amb una força interpretativa i una qualitat de dicció molt remarcable. Els moviments molt estudiats i treballats: les entrades i sortides dels actors, les lluites a espasa, els enfrontaments dialèctics, … res falla en cap moment. Tothom sabia on havia de ser de principi a fi. Un treball de direcció impecable i una capacitat de lideratge innegable del jove director Tom Colomer que ha sabut dirigir de manera impecable a grans i petits.
Vista l’obra, ja només cal esperar l’anunci de la següent entrega de La Trilogia del poble i comprar les entrades així que es posin a la venda. No ens la podem perdre!
El text que ve a continuació és d’en Tom Colomer i explica el perquè s’han decidit a emprendre aquest camí tant arriscat.
No és cap secret que Sabadell, malgrat el gran potencial teatral –en produccions i actors– de la ciutat, arrossega des de fa uns anys una gran mancança: hem deixat de fer teatre culte, obres d’autor, peces canòniques per a centrar-nos a conrear altres tipus de teatre (en general comèdia, infantil i musical), gèneres molt dignes tots ells, però que han pres tanta importància que han arraconat noms tan grans en el panorama teatral com Shakespeare, Ibsen, Strindberg, Eurípides, Racine,… Malgrat que hi ha hagut esforços per a mantenir aquests noms a la programació sabadellenca, sembla impossible poder mantenir aquest teatre d’enorme qualitat a les sales de la ciutat; tots han preferit –molt legítimament– opcions més comercials d’acord amb els moments que corren.
No és cap accident, doncs, que la joveníssima companyia Amfiteatre hagi trobat aquest buit artístic a la ciutat, i hagi optat per a omplir-lo. Amb una ambició tan pretensiosa, la companyia sabadellenca –que va tenir com a úter (sigui dit de passada) l’Escola Sant Nicolau– ha dissenyat La trilogia del poble, un projecte triennal que es disposa a programar durant les tres properes primaveres (2019, 2020 i 2021) tres peces teatrals que són autèntics hits del cànon. Es diu “del poble” no només perquè és un projecte pensat i dissenyat a mesura –i molt especialment– per a la ciutadania sabadellenca, sinó també perquè totes tres peces tenen molt a veure amb la idea de poble, d’individu envers la societat, de singular i plural, de poder popular, etcètera.
No és intranscendent que es presenti avui un projecte així, i que prepara per al primer any el Coriolà de William Shakespeare, una obra que parla de democràcia i puresa. Aquesta peça s’estrenarà tornant de Setmana Santa, el 26 d’abril, de la mà de la companyia Amfiteatre.
No és banal, d’altra banda, el fort vincle i compromís entre l’Escola Sant Nicolau i la cultura de la ciutat. O la cultura en general, diria. Reprogramar algunes de les peces més grans del cànon universal no és poca cosa, i l’aposta de l’Escola per a aquest projecte –que serà enriquidor per a totes dues parts: la cultura ciutadana i l’Escola– diu molt tant de l’Escola com de la seva orientació i direcció.
No és de poca importància el valor educatiu i didàctic no només del gest sinó també de les peces en si mateixes. I posar a l’abast dels alumnes un producte teatral que en alguns casos va fortament lligat als seus temaris de literatura o de llengua o de ciutadania o de llatí o d’història, és no només atractiu sinó també atrevit, en el sentit que no és usual plantejar una programació externa com a cosa pròpia d’una escola.
No es tracta de programar des de l’escola unes produccions externes, no; es tracta de fer néixer des de l’Escola i d’acord amb els valors de l’Escola, unes peces d’indubtable interès cultural i de notable repercussió ciutadana. Es tracte de fer que l’Escola sigui la mare d’aquest renaixement a la ciutat del teatre canònic, es tracta de dotar a l’escola, un mes i mig a l’any, d’una aura, d’un esperit “farandulero”–com es diu a la ciutat– però alhora intensament acadèmic –i és que parlem de la més alta literatura dramàtica mai escrita–. Es tracta de dur a terme un projecte que florirà cada primavera (2019, 2020 i 2021) amb una nova peça canònica i estrictament literària. De fet, malgrat la seva enorme força en potència, el projecte encara és petit i tendre i, com tot allò petit i tendre (els pares d’alumnes ho sabeu millor que ningú) necessita una llar i una mare. El Sant Nicolau serà la mare i la llar del projecte, igual que ho ha estat de molts de nosaltres.
Així que Sí, des del Sant Nicolau es tirarà endavant la trilogia del poble, d’Amfiteatre, que s’iniciarà aquest abril amb Coeriolà de William Shakespeare. Tota la informació i el punt de reserva d’entrades el podreu trobar a la nostra pàgina web (www.amfi.cat). I sí, a nosaltres ens sembla que el retorn apoteòsic del teatre culte a la ciutat no s’havia d’articular des d’un teatre sinó des d’un centre educatiu molt més gran, adaptat unes poques nits a l’any com a sala teatral.
Tom Colomer,
Director de la companyia Amfiteatre