I del cel van caure tres pomes. Nariné Abgarian. Editat per Comanegra i traduït per Marta Nin.
El llibre que us recomano en aquesta ocasió és un d’aquells llibres indefinibles. És una novel·la indiscutiblement, però també és un llibre d’història, i un llibre ple de tradicions i de llàgrimes i de riures i d’amor i de misèria i de …
Per fer-ne un resum ràpid us puc dir que és la història dels habitants d’un petit poble d’Armènia, un poble que està fora del temps perquè està tan aïllat que gairebé ningú, excepte el carter i algun veí exiliat, recorda que existeix.
Però, tot i ser un poble que cau a trossos, els pobladors del qual són vells i més a prop de l’extinció que de la vida, és un poble on sempre passen coses i la memòria de la gent que hi viu està plena de tradicions, de receptes, d’anècdotes, de màgia.
Crec que el que millor pot definir aquesta meravellosa novel·la és que està plena d’humanitat de la primera a l’última pàgina i que, quan el tanques perquè has arribat al final, sents el cor content pensant que al món encara hi ha gent bona, d’una bondat que és ferma i que no empallega.
Aquí podeu llegir una entrevista amb l’autora sobre el llibre que us recomano i aquí detalls de la seva biografia.