Llibre escrit per l’autora moldava i parisenca d’adopció Tatiana Tibuleac, que és una reflexió sobre les relacions familiars, amb tots els seus daltabaixos i els seus bons moments. Una novel·la que parla de pèrdues i de la dificultat de qualsevol grup, especialment les famílies, d’unir-se en el dolor, que és el que semblaria més lògic, però que normalment duu a tot el contrari, a la incomprensió i a la separació.
El llibre s’inicia amb el relat d’un adolescent reclòs en una institució psiquiàtrica, que odia la mare, que no la vol ni veure, però d’aquest primer relat passem al diari d’un artista ja madur que ens explica l’estiu que va passar a França amb la seva mare.
No és una novel·la amable, sobretot l’inici, els primers capítols són durs i, com a lector, els vius amb tensió i dubtes si has de deixar el llibre de banda. La mateixa autora diu que utilitza l’odi a l’inici “per posar el lector a prova i veure si supera el “schock” de les primeres pàgines”. És una prova que cal superar i us recomanem que ho feu, per poder gaudir d’una lectura addictiva, que no és amable ni fa concessions, però que alhora és tendra i poètica.
Aquí podeu accedir a la nota de premsa de l’editorial i aquí a una crítica.