Aquesta vegada no us recomanem un llibre, sinó un conjunt de novel·les: la sèrie que l’autor Jordi Sierra i Fabra ha dedicat a la història de la Barcelona de la postguerra a través de les aventures, i les desventures, de l’ inspector Miquel Mascarell.
Fins ara se n’han publicat deu novel·les que van des del desgovern dels dies previs a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el gener del 1939 a Quatre dies de gener, fins a la desena, Un dia de setembre i uns quants d’octubre, on es centra en la desaparició de nadons durant el règim franquista.
En la seva primera aparició en Mascarell és un inspector de la policia republicana, l’últim que queda, a una Barcelona de la qual el govern ha fugit i on la gana i la misèria afecta tothom, excepte els “quintacolumnistes” que han sabut jugar a dues bandes.
Segons comentava en una xerrada que va mantenir amb altres autors a la II Trobada de Novel·la Negra de Sabadell, l’autor va quedar orfe de pare molt jove i volia recuperar la història del seu pare, el que havia viscut i que no li va poder explicar. Va tenir el relat dels darrers dies de gener del 39 al cap durant molt temps, pensant com podia enfocar la novel·la fins que va decidir fer-ho amb una novel·la negra, ja que és un gènere que admet molts punts de vista -social, històric, distòpic, … – .
La idea era fer una única novel·la, però l’inspector Miquel Mascarell va captivar els lectors i l’editorial li va demanar un parell de novel·les més. A partir d’aquí van anar apareixent la resta d’aventures d’en Mascarell que parlaven, sempre que fos possible, de fets claus de la història recent. Així tracta temes de la 2a Guerra Mundial, la vaga dels tramvies, els bombardejos que va patir la ciutat comtal , la visita de Franco a Barcelona, etc.
Tot i que les novel·les es poden llegir de manera independent, sempre hi ha el fil conductor de la vida privada de l’inspector que va evolucionant al llarg de totes elles. Així, en la primera novel·la, en Mascarell té 55 anys, ha perdut el fill a la Batalla de l’Ebre i la seva dona està malalta de càncer. A la segona, torna a la ciutat després de passar vuit anys de treballs forçats al Valle de los Caídos i reprèn la seva activitat com a investigador. Després es jubila i va fent anys i cada dia es cansa més, però la seva habilitat com a investigador, la seva ànsia de fer justícia i de reparar el mal, la seva humanitat, sempre poden més que les mancances físiques.
Aquí us posem, en un enllaç, una entrevista amb l’autor on parla del seu inspector. També voldríem compartir amb vosaltres un vídeo que ha gravat l’autor dins el programa “Aprendemos Juntos” i que ja s’ha fet viral: Llegir em va salvar la vida