El nou recull de contes d’en Sergi Pàmies és un llibre de vida viscuda, de reflexió sobre el que hem fet, bé o malament, però sempre amb ganes i amb bona intenció.
Són relats que ens parlen del desencant de la maduresa, quan les arrels es trenquen (mort dels pares), les decisions preses fracassen (parella) i el que més estimem (fills) ens abandona.
Però no és un llibre depriment, si que té el punt de tristesa i fins i tot de justificació, però ben mirat és un llibre ple d’amor i tendresa.
Com en tots els reculls, hi ha contes que ens agraden més que altres, però en conjunt és un llibre molt recomanable.