Learning Activity a Portugal

 

 

 

 

Dins el Projecte Erasmus + “Climate Change Ready”, Short-term exchanges of groups of pupils, projecte impulsat per les professores Eva Tatché i Montse Gotés, aquesta vegada ens ha tocat visitar Portugal, en concret la ciutat de Sintra, al centre, a l’escola Agrupamento de Escolas de Men Martins.

Sintra, és una ciutat molt turística, situada a prop de la capital, Lisboa. Portugal és molt conegut pel seu bacallà i la seva música, el fado, melangiosa i trista, res a veure amb les nostres amfitriones que són molt simpàtiques i obertes.

L’activitat C5 Learning Activity of the Strategic Partnerships Project “Climate Change Ready” va tenir lloc de l’1 al 5 d’abril.  Allà ens vam trobar amb els nostres col·legues vinguts dels sis països participants, incloent-hi el país amfitrió, Portugal: Alemanya, Eslovènia, Grècia, Hongria, i nosaltres, representant Espanya. Tots ells acompanyats per alumnes, a banda de la delegació grega, que també venia acompanyada de les parelles dels dos professors.

Els nostres alumnes, en Marc Boix i l’Àlex Cubells de 1r de Batxillerat, només arribar,  van ser acollits per les famílies cosa que va facilitar l’intercanvi cultural des del primer moment.  Nosaltres, Maite Soler i Emily Klassen,  vam fer el primer àpat, el sopar, al centre del poble, amb tot el grup de professors, amb qui ja havíem compartit sopars i xerrades a Sabadell, quan la delegació Erasmus ens va visitar.

L’institut situat a la Vila de Sintra,  el qual vam visitar i on vam fer les activitats, és un centre que acull més de 3.500 alumnes vinguts de tota la comarca. Tot i així, l’ordre i l’actitud dels alumnes i personal docent ens va resultar del tot excel·lent, les activitats programades van ser molt interessants i apropiades a la qualitat del Projecte.

Nosaltres destacaríem  la visita a una empresa que treballa amb energia solar, i la visita a Alenteixo , que es caracteritza per ser la regió més despoblada i pobra de Portugal, una àrea de la mida de Galícia però amb menys d’un milió d’habitants i on, en un intent del govern per millorar les condicions dels seus habitants, s’ha construït un embassament que fa que puguin reactivar els conreus de la zona.

Una de les altres activitats a destacar i que més ens va agradar, va ser un taller que van fer els alumnes sobre les fruites “lletges” i l’hort ecològic que cuiden els mateixos alumnes.

Molt interessant la visita a l’escola d’Agronomia  ja que vam poder veure com ensenyen als futurs enginyers agrònoms. És la manera d’anar cap a un desenvolupament sostenible sense deixar de créixer, ja que utilitzen les noves tecnologies adaptades a l’agricultura, com ara mesurar la humitat per utilitzar el rec adequadament, saber quan és el moment de recollir el fruit, utilitzar robots per calcular el procés de maduració, etc.

En definitiva, va ser una experiència molt positiva de la qual vam aprendre moltes coses que nosaltres podríem implementar al nostre centre (encara que moltes d’elles ja les estem fent) també adequades al nostre entorn.

PORTUGAL per Àlex Cubells

1r dia:

Entre el jet lag i la manca de dormir m’ha costat una mica posar el xip de l’anglès, però un cop se m’ha activat no me l’he pogut treure fins que he trucat a la meva família després de sopar.

Just en arribar a la casa, la Beatriz m’ha ensenyat el meu dormitori i tot el que necessitava, molt amable. A la casa he conegut la Cuky, un gos adoptat que tenen i que està “a little bit crazy”. Fins que no m’ha olorat tot el cos no m’ha deixat tranquil.

Durant la tarda he estat molt del “chill” parlant amb la Beatriz o mirant sèries en anglès subtitulades en portuguès per la televisió. M’he adonat que el portuguès és fàcil d’entendre quan està escrit, però quan és parlat no m’assabento ni de la meitat de la meitat.

Finalment ha arribat la mare i hem sopat, tot parlant amb la família. La mare molt simpàtica també.

Un cop hem acabat de sopar hem anat a passejar la Cuky tots tres pels carrers de la zona i m’ha sorprès la quantitat de “grafitis” que hi ha. Ara escric des del llit, amb una son que no m’aguanto però amb ganes que sigui demà i conèixer a tothom.

2n dia:

Dutxar-me ha sigut una odissea per a mi, ja que no hi ha aigua calenta infinita i quan m’ha tocat fer-ho, ja no en quedava i m’he hagut de dutxar amb aigua freda. D’aquesta forma m’he despertat més de pressa.

La segona odissea ha estat arribar a l’escola, ja que hi hem anat caminant i està a uns 20 minuts. A l’escola ens hem reunit amb els altres alumnes i ens hem presentat a la biblioteca. Allà a part de parlar un xic del reciclatge, ens ha vingut una senyora de la Brigada do Mar a fer-nos una exposició sobre la importància que té aportar el teu granet de sorra per ajudar el medi ambient. També ens ha explicat què feia la Brigada do Mar per ajudar a reciclar. Ells van de platja en platja recollint tots els residus que hi ha, i arriben a carregar camions sencers de residus, com ara plàstics, ampolles, xarxes… Trobo que fan una feina molt necessària.

En acabar la conferència ens han fet un recorregut per l’escola ensenyant-nos experiments tecnològics amb plaques solars, reaccions químiques que es produeixen en el fons del mar per culpa de la contaminació, robòtica, entre d’altres.

Un cop hem acabat el tour i sortit de l’escola hem anat a visitar el Palacio da Pena, que era el lloc on els reis de Portugal anaven a estiuejar per allunyar-se de Lisboa. Aquest palau és espectacularment colorit i sembla tret d’un conte de Disney, estic segur que Walt Disney s’hi va inspirar. L’únic obstacle és que estava una mica amunt i hem hagut de caminar turó amunt per arribar-hi.

Hem tornat a l’autobús  per anar a visitar el Cabo da Roca el punt més allunyat d’Europa, la veritable Finisterre. Impressionant. Ha estat entre terrorífic i espectacular, ja que el mirador era a uns 100 metres d’altura i veies perfectament l’aigua impactar en les roques. Ha sigut un moment de gaudir del paisatge, ja que mirés on mirés tot era molt bonic.

En acabar-se el temps per gaudir del moment, hem tornat a l’autobús on el seient ja tenia la forma del meu cul. Des de l’autobús hem vist les platges Platjia dos Pommes i la Platjia Grande, fins que hem fet una parada per mirar i olorar el mar que era molt més a prop.

Després d’aquesta parada tots els alumnes hem anat a sopar en un restaurant típic portuguès on hem menjat molt a gust.

Finalment la família m’ha recollit i hem tornat a casa, on ara reposo al llit pensant en la caminada que m’espera demà, ja que ens han dit que haurem de pujar una muntanya. Ignoro quin tipus de muntanya però m’han fet agafar por.

Per acabar el relat del segon dia vull aclarir que cada cop vaig coneixent més la gent i cada cop em cauen més bé. Ara m’adono que quatre dies més no seran tants i que m’agradaria quedar-me una setmana més.

3r dia:

Durant el matí hem anat a ajudar voluntaris per salvar la fauna autòctona, arrencant arbres asiàtics que tornen la terra àcida i seca. Això ajudarà els arbres autòctons a créixer després de l’incendi sense tantes complicacions.

Després de tombar uns quants arbres i cavar forats a terra per arrencar-ne les arrels hem anat a visitar un edifici d’energies renovables Té plaques solars per produir energia,  tubs per regular la temperatura de la casa, ja que a l’hivern obren els tubs verticals i escalfen la casa amb la calor de la terra, i a l’estiu obren els tubs horitzontals, els quals estan escampats pel subsòl i l’aire surt fred. Té un escalfador d’aigua gràcies a la radiació solar i finalment, les parets estan fetes amb residus que han reciclat: l’interior de les parets és plàstic i fa d’aïllant tèrmic.

Aquí vull esmentar que des del 2006 han evitat més de 100000 kg de CO2 enviats a l’atmosfera. Imagineu la quantitat de contaminació que evitaríem si ho féssim en tots els edificis.

Un cop acabada la visita hem anat a dinar en un centre comercial i d’allà hem anat directes a Lisboa, on hem visitat la desembocadura del riu Tejo  (Tajo). Hem fet una miqueta de turisme i hem pujat en un autobús amfibi que de cop se n’ha anat en direcció a l’aigua.

Un dia molt productiu. I amb ganes que sigui demà per anar a visitar Alentejo.

4t dia:

El dia ha començat com els dos últims, la dutxa fresqueta del matí, la caminada fins a l’escola… Però avui ens esperava un viatge bastant llarg. Hem anat a Alentejo, la regió més gran, menys poblada i més calorosa de Portugal.

Per aconseguir que l’aigua arribi a tot arreu d’aquesta gran regió s’ha construït una presa que ha provocat la inundació d’una gran quantitat de terres, pobles, camps… pel riu Tajo. En el terreny, com que és molt irregular, s’hi han format illes, entrades d’aigua a la terra que guarneixen d’aigua la zona. A part, s’han construït diferents canals per fer arribar aquesta aigua el més lluny possible i aconseguir més terrenys cultivables. Ara l’oliva i la vinya són les dues indústries més importants de la zona i enriqueixen una miqueta aquesta regió tan pobra i oblidada de Portugal.

Després de visitar la presa hem anat a menjar un plat típic de la zona.

Un cop passada l’hora punta del sol dintre el restaurant- blanc per reflectir la llum solar i així mantenir l’ambient més fresc-, hem anat a veure Museu Aldeia da Luz. En el museu hem pogut observar el Pueblo de Luz abans i després de la inundació i com van transportar les cases, els bens i el més complicat: les persones.

Finalment hem tornat a l’autocar i hem tornat cap a Sintra, ja que ens esperaven 3h de viatge.

5è dia:

Avui hem anat a l’oceanari, un zoo aquàtic a Lisboa. Era gegantí. Una peixera de tres pisos d’alçada com a mínim, i un munt de sales amb diferents peixos, aus i mamífers. Hi havia des de granotes fins a llúdrigues jugant amb pilotes, taurons de dos metres i pingüins als quals no els faltava menjar.

Opino que ni els zoos i els aquaris no haurien d’existir, ja que els animals qui hi havia semblaven una mica avorrits. Imagineu estar tot el dia tancats en un espai sense poder-ne sortir… Tot i que ho he trobat imponent i espectacular, no he pogut reprimir el sentiment de pena en veure’ls.

Després de visitar l’oceanari i de dinar en un centre comercial, hem anat a l’institut d’Estudis Agrònoms de Portugal, on ens han presentat models i opcions per fer més ecològic i rendible el desenvolupament. El que passa és que no solucionen el problema, només l’alleugereixen un xic. No podràs substituir mai un terreny de bosc per una casa sense patir-ne les conseqüències ambientals.

Un cop hem acabat hem anat a visitar Lisboa, una ciutat preciosa, amb un encant que sorprèn. És una barreja d’una ciutat de fa 100 anys però amb tocs moderns. Molt bonica.

Finalment hem tornat fins a Nem Martin, Sintra, amb les nostres famílies.

6è dia:

Avui m’he aixecat trist. Sé que és l’últim dia que estaré amb els meus nous amics. Tot i així, no he deixat que la tristesa em fes desaprofitar l’últim dia a Portugal. Demà, molt d’hora al matí, marxo amb l’avió.

Bàsicament, el dia es pot resumir en dues paraules: amics i comiat.

Durant el matí hem estat fent gimcanes, activitats, tests… Hem plantat plantes en un hort i hem estat amb els amics. Després, la gran majoria dels alumnes hem anat a dinar amb la intenció d’anar de compres a la tarda, però ha plogut tant que ho hem cancel·lat i ens hem quedat a l’escola parlant i jugant a cartes, fent temps pel sopar.

El sopar, una barreja de plats típics portuguesos en forma de bufet lliure i el ball final, han estat els últims records amb uns amics dels quals només m’emporto bons moments.

5 setmanes més tard:

Mirat amb perspectiva, veig el viatge que vaig fer com una de les millors coses que m’han passat. L’experiència de viure en un país on no pots parlar el teu idioma natal i haver-te d’espavilar per tu mateix m’ha encisat. A part, he pogut comprovar que hi ha molta gent en el món amb qui et pots avenir del tot.

Finalment m’agradaria parlar sobre el projecte que hem anat a fer: trobo molt bé que la Unió Europea tingui la iniciativa de conscienciar la joventut d’arreu d’Europa i unir-la en aquesta lluita comuna. El problema és que qui té el poder ara mateix no li interessa perdre’n ni que sigui un xic. Un clar exemple han estat les plaques solars aquí a Espanya, un autèntic xou.

Està bé voler fer una cosa, però és molt diferent fer-la: únicament instaurant lleis perquè les noves cases hagin de ser autosostenibles s’evitarien milions i milions de quilos de CO2. Però es clar, en el monopoli de la llum, gas, aigua… s’hi mouen molts diners. És una pena.

Amb els cotxes passa una cosa semblant: si en lloc d’invertir milions de diners per extreure petroli, invertissin en investigar la rendibilitat elèctrica, el cel blau seria una cosa natural.

La meva experiència en el projecte Erasmus per Marc Boix

 Durant la setmana del projecte Erasmus a Portugal vaig viure moltes experiències inoblidables, les quals estic segur que sempre recordaré. A continuació intentaré explicar les que considero més importants.

El primer dia, quan la meva família va recollir-me van portar-me a visitar diversos llocs del voltant de Sintra, que és el poble on ens allotjàvem. Vaig veure una gran quantitat de paisatges que eren dignes de ser postals, vam caminar a prop d’uns penya-segats i em van portar a la Boca do Inferno (una pedra oberta molt grossa que tenia un forat pel qual hi entrava aigua,  i aquest forat semblava una boca).

Durant els dies següents la gran majoria de les activitats que vam fer ja van ser amb el grup de l’escola. Entre totes, m’agradaria  destacar la visita a Lisboa on ens explicaven la història del país; el tour que vam fer pel Palacio da Pena i l’explicació que ens va fer una voluntària sobre la Praia dos Aivados, en la qual es recullen més de 10 tones de plàstic a l’any.

També m’agradaria recordar la visita que vam fer a un poble d’Alentejo, que va haver de ser desplaçat uns centenars de metres per poder fer reviure la zona creant-hi un llac artificial gràcies al riu Tajo en la zona on es trobava prèviament.

Una cosa que també em va sorprendre molt és la quantitat de projectes que portava a terme l’escola en la qual érem, ja que van ser capaços de reproduir moltes reaccions que representaven processos del canvi climàtic. A mi, el projecte que em va agradar més va ser el d’una moto elèctrica que van saber construir instal·lant una placa solar i un motor en una bicicleta. Algunes d’aquestes activitats em van fer veure la importància del canvi climàtic, ja que jo abans el considerava però no creia que fos tan greu.

Finalment no puc dir res més que gràcies al col·legi, a la Maite, a l’Emily, a la família que em va acollir i a totes les persones que vaig conèixer.

 

 

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

En continuar utilitzant el lloc web, vostè accepta l'ús de cookies. Més informació

La configuració de les cookies en aquest lloc web està configurada per "permetre cookies" amb la finalitat d'oferir-li la millor experiència de navegació possible. Si continua utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de les cookies o fa clic a "Acceptar" a continuació, està donant el seu consentiment.

Tancar