Diu la neurociència que qualsevol aprenentatge està format per tres dimensions: emocional, corporal i mental; per tant, un nen d’Educació infantil es construeix a ell mateix per mitjà de les sensacions i el moviment. És gràcies a aquest procés que va prenent consciència del propi cos, i del seu entorn familiar i escolar.
És per aquest motiu que cal donar importància al joc, aquest joc motriu o simbòlic que els acompanya en tot moment, tant a dins de l’escola com a fora.
Les sessions de joc motriu estan pensades perquè cada nen es conegui a ell mateix en relació amb els altres nens i en un espai que canvia segons el materials presentats; circuits, pilotes, cèrcols, robes, coixins… permeten adquirir habilitats de confiança, seguretat i esforç, superant algunes pors, i al mateix temps ajuden a compartir i a respectar-se els uns als altres.
La imaginació apareix quan lliurement poden interpretar simbòlicament amb tots aquests materials qualsevol patró de la vida real o imaginària on apareixen normes i rols perfectes; poden crear famílies, escoles, botigues, vaixells pirates, selves o qualsevol personatge que els permeti sentir o experimentar processos profunds que els nens necessiten fer-se seus i comprendre.
Les activitats d’experimentació amb sorra, farina, serradures, cigrons o aigua permeten ser més hàbils i precisos amb els dits i les mans.
La gran riquesa d’aquests jocs en l’etapa infantil afavorirà el fet d’anar integrant des de la part emocional i corporal uns conceptes com davant, darrere, al voltant, a dins, a fora, a dalt, a baix, primer, segon… que els permetran ubicar-se amb seguretat davant de l’aprenentatge de la lectoescriptura, en què les lletres segueixen un ordre per formar paraules, i les paraules necessiten un ordre per construir una frase.
També permeten integrar conceptes de quantitat o numeració, com molts, pocs, més, menys, gran, petit, posar, treure… que els permetran comprendre els conceptes de suma, resta, multiplicació i divisió.
És molt important en aquest procés el paper que hi juga el llenguatge de l’adult. Cal ser conscients que posar paraules a tot allò que passa permet acompanyar l’infant cap a la construcció de la seva identitat, i com ens diu la neurociència, partim de la motivació i l’experimentació per arribar a la comprensió.
Així doncs, gràcies a la imaginació, al joc, a l’acompanyament i al llenguatge, els nens creixen amb els adults i els adults creixen amb els nens.
Núria Gacia – Mestra especialista en psicomotricitat